Moments vitals

Tinc una necessitat vital d'escriure aquestes paraules.

A vegades ens costa veure el camí, ens endinsem en veure les pedres, els entrebancs que trobem i ens costa parar-nos a pensar en les coses positives que tenim al nostre voltant.

Però si per uns moments ens parem a mirar el fil conductor de les nostres vides, podrem copsar que també em viscut moments plens de carícies que et feien estremir, de petons de mel i mató, de somriures que omplien el teu matí, de cafès amb xerrades que potser eren banals en aquell moment però que han estat molt significatives pel teu creixement personal.

Penso que l'amor és l'energia que fa moure el món, i potser en petits mals moments et costa trobar aquest sentiment que ajuda a tirar endavant però el recurs per no sumir-te en la tristesa és pensar en com t'has anat omplint de moments.

La vida pot ser meravellosa a vegades i altres ser un calvari però allò important és tenir la fortalesa per tirar endavant i assumir que no és ser feble el deixar-te portar per les emocions sinó una fortalesa que et dignifica.

A vegades les persones et poden jutjar per ser altament emocional i et fan sentir que ets dèbil però crec que l'error és pensar així. Som humans i és normal tenir dies de plors igual que altres d'alegria.

Les persones necessitem dels altres, tot i que molts intentin viure amb les seves cuirasses, fent veure que són de ferro i que no necessiten res, tirant endavant sense el recolzament dels demés.

Avui en honor a una amiga meva que sembla ser un roure expresso tot això i espero que tot i fer veure que no li dona importància a les meves paraules, jo ser que en el fons, alguna cosa en el seu interior es sacsejarà i tot no pronunciar-se, jo en tindré prou amb tan sols deixar la meva petjada en la seva vida i em recordarà com aquella persona que sempre parlava de sentiments i li arrancava una rialla quan pensava que sóc ben estranya.