En algun moment de la nostra història

En algun moment de la nostra història se'ns va oblidar fer un camí de flors per anar descobrint una una, pas a pas, fins arribar a un gran ram i poder contemplar la seva bellesa i captivar-nos del seu aroma.

En algun moment de la nostra història se'ns va oblidar que l'amor es construeix dia a dia, que l'amor és com una teranyina on els fils s'han de teixir de bones paraules, de respecte, de carícies...

En algun moment de la nostra història ens vam perdre i no vam saber trobar-nos però el més important de tot és que per fi tinc plena consciència d'això i avui et puc dir que malgrat les ferides et perdono i em perdono. Trenco les cadenes que em lligaven a un passat que em turmentava, prenc nota d'aquesta lliçó de la vida i obro el meu cor a noves experiències sent millor persona, sent conscient que els errors es cometen per aprendre, que és necessari caure per tornar a aixecar-se.

Et portaré dins el meu cor sempre perquè m'has ensenyat un munt de coses sobre mi mateixa i al teu costat vaig descobrir qui volia ser, on volia estar i que volia fer.

Arrel de l'escletxa que es va fer en el meu cor, he après a ser més pacient, a cultivar allò que valoro i a creure en mi mateixa. He après a créixer, a construir el meu propi camí, pas a pas, valorant-me i respectant-me, a vegades amb l'anhel de poder tornar a confiar en algú i poder deixar aflorar tot el que porto dins.

A cada nova relació que he viscut, sense voler t'he comparat, te estranyat, té tornat a sentir i m'he espantat i avui per fi he assumit aquestes emocions que em sacsejaven i no em deixaven seguir endavant. Avui per fi he comprès que ets tot el que ja no vull i que ja mai més seràs com el fantasma que tornava al meu castell per ferir-me l'ànima. Avui per fi he desfet els fils que et lligaven a mi i per fi he trobat la pau que tant necessitava.