A vegades em venen imatges de la
meva vida: moments del passat, records, paraules, somriures, passos
endavant i a contracorrent. Moments de lluita, de coratge, de
tristesa, d'amor...
Veig ferides, secrets, misteris,
cels de color blau i d'altres grisos, boira, muntanyes, postes de
sol... Records d'un passat que ja no formen part de mi... Moments que
he anat visquen fins al dia d'avui.
Estava reflexionant sobre aquest
conjunt d'escenes de la meva vida i de sobte, s'encén una petita
llum al meu cervell... Portava temps a les fosques, deixant-me portar
per la corrent de la vida.
Els records m'esgarrapen
l'estomac i em dic a mi mateixa: “ - Què passa bonica? Estas
ferida? No saps cap a on tirar? Mira d'on vens per veure com has
avançat i no tiris la tovallola!”

segeix escrivint laieta! mai tirarem la tovallola!
ResponderEliminar