En algun moment de la nostra història se'ns va oblidar
fer un camí de flors per anar descobrint una una, pas a pas, fins
arribar a un gran ram i poder contemplar la seva bellesa i
captivar-nos del seu aroma.
En algun moment de la nostra història se'ns va oblidar
que l'amor es construeix dia a dia, que l'amor és com una teranyina
on els fils s'han de teixir de bones paraules, de respecte, de
carícies...
En algun moment de la nostra història ens vam perdre i
no vam saber trobar-nos però el més important de tot és que per
fi tinc plena consciència d'això i avui et puc dir que malgrat les
ferides et perdono i em perdono. Trenco les cadenes que em lligaven a
un passat que em turmentava, prenc nota d'aquesta lliçó de la vida
i obro el meu cor a noves experiències sent millor persona, sent
conscient que els errors es cometen per aprendre, que és necessari
caure per tornar a aixecar-se.
Et portaré dins el meu cor sempre perquè m'has
ensenyat un munt de coses sobre mi mateixa i al teu costat vaig
descobrir qui volia ser, on volia estar i que volia fer.
Arrel de l'escletxa
que es va fer en el meu cor, he après a ser més pacient, a cultivar
allò que valoro i a creure en mi mateixa. He après a créixer, a
construir el meu propi camí, pas a pas, valorant-me i respectant-me,
a vegades amb l'anhel de poder tornar a confiar en algú i poder
deixar aflorar tot el que porto dins.
A cada nova relació
que he viscut, sense voler t'he comparat, te estranyat, té tornat a
sentir i m'he espantat i avui per fi he assumit aquestes emocions que
em sacsejaven i no em deixaven seguir endavant. Avui per fi he
comprès que ets tot el que ja no vull i que ja mai més seràs com
el fantasma que tornava al meu castell per ferir-me l'ànima. Avui
per fi he desfet els fils que et lligaven a mi i per fi he trobat la
pau que tant necessitava.
