Portava massa temps amb el cor encongit, pensant sempre en quin seria
el pròxim infortuni que em portaria la vida. Em vestia amb la mirada
perduda, d'aquell qui s'ha cansat de viure i necessita un canvi.
Anys sentint-me trista, tancada en mi mateixa, oblidant que la vida
és un somni que té un principi i un final. Vivint com si la vida fos
eterna i oblidant que l'existència és efímera.
Un viatge em va aportar tot el
que necessitava. De sobte, aquella sensació de sentir-se dins la
foscor d'una cova, va desaparèixer i em vaig adonar que hi havia
llum a l'exterior.
Vaig recuperar l'energia de la joventut, el
somriure i l'alegria de sentir-se viu.
En el meu cor romanen algunes
persones a les que he d'estar agraïda, gracies a elles vaig
comprendre que cadascú construeix les petjades del seu destí i que
un ha de creure en si mateix: és la força més gran que es pot
tenir. Gracies a elles he
cercat
la felicitat i he trobat una llum en aquest camí
anomenat vida. GRACIES
No hay comentarios:
Publicar un comentario