En la foscor de la nit invadeixes la meva soledat i despertes tanta llum que em fa por cremar-me.
Et mantens ferm, cautelós, com si les teves paraules poguessin
trencar la fragilitat del silenci.
Presonera de les teves carícies em deixo vèncer pels instints i les
mans se m'omplen de desig, la boca de passió...
Per uns instants sóc teva, tu ets meu, ens fonem els dos en un.
M'agradaria tant poder conservar la bellesa d'aquesta foscor per
sempre, però estic segura que llavors res cobraria el mateix sentit.
En la foscor de la nit invadeixes la meva soledat i despertes tanta
llum que em cremo i per uns moments sento la plenitud d'estar viva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario