Anys sentint-me trista, tancada en mi mateixa, oblidant que la vida
és un somni que té un principi i un final. Vivint com si la vida fos
eterna i oblidant que l'existència és efímera.
Un viatge em va aportar tot el
que necessitava. De sobte, aquella sensació de sentir-se dins la
foscor d'una cova, va desaparèixer i em vaig adonar que hi havia
llum a l'exterior.
Vaig recuperar l'energia de la joventut, el
somriure i l'alegria de sentir-se viu.
