El alma rasgada

¡Esperanza querida, volviste a rasgarme el alma!

¡Intuición que dictas mi camino! ¿dónde estabas? No me di cuenta del circo que había a mi alrededor...

¡Juicio! Porqué no viste que la vida te trae personas pero tu escoges cuáles se quedan en ella...

¿Sabiduría que paso? ¿No viste que quién no te busca, no te extraña y quién no te extraña no te quiere...?

Un viatge interior

Portava massa temps amb el cor encongit, pensant sempre en quin seria el pròxim infortuni que em portaria la vida. Em vestia amb la mirada perduda, d'aquell qui s'ha cansat de viure i necessita un canvi.

Anys sentint-me trista, tancada en mi mateixa, oblidant que la vida és un somni que té un principi i un final. Vivint com si la vida fos eterna i oblidant que l'existència és efímera.

Un viatge em va aportar tot el que necessitava. De sobte, aquella sensació de sentir-se dins la foscor d'una cova, va desaparèixer i em vaig adonar que hi havia llum a l'exterior.

 Vaig recuperar l'energia de la joventut, el somriure i l'alegria de sentir-se viu.

 En el meu cor romanen algunes persones a les que he d'estar agraïda, gracies a elles vaig comprendre que cadascú construeix les petjades del seu destí i que un ha de creure en si mateix: és la força més gran que es pot tenir. Gracies a elles he cercat la felicitat i he trobat una llum en aquest camí anomenat vida. GRACIES

En la foscor

En la foscor de la nit invadeixes la meva soledat i despertes tanta llum que em fa por cremar-me.

Et mantens ferm, cautelós, com si les teves paraules poguessin trencar la fragilitat del silenci.

Presonera de les teves carícies em deixo vèncer pels instints i les mans se m'omplen de desig, la boca de passió...

Per uns instants sóc teva, tu ets meu, ens fonem els dos en un.

M'agradaria tant poder conservar la bellesa d'aquesta foscor per sempre, però estic segura que llavors res cobraria el mateix sentit.

En la foscor de la nit invadeixes la meva soledat i despertes tanta llum que em cremo i per uns moments sento la plenitud d'estar viva.  

Un viatge per redescubrir-se

 L'estiu va arribar com les onades del mar per endur-se tot allò que m'enfosquia el cor. I va portar una brisa, com l'alegria que passa, per despertar tot allò que era latent en mi.

Les pors, la tristesa... van sortir enfora i van deixar aquell silenci propi de després de la tempesta. Tot es va omplir de pau i serenitat i així van arribar les millors reflexions.