M'agrada quan em mires amb un somriure sota el nas i els teus ulls es perfilen.
M'agrada quan em toques suaument l'esquena mentre jo em faig l'adormida i m'abraces per darrera i apretes el teus cos contra el meu.
Petons de mel i mató, carícies de tendresa que estremeixen tot el meu cos.
Potser sempre vaig somiar amb tú...
Un home que em fes sentir com una princesa, com la única dona que hi ha al món, especial, bonica...
Els teus ulls em fan de mirall i de sobte em sento perfecte, com la fada que encara no ha après a volar i per fi pot desplegar les seves ales. Al teu costat somiï-ho, volo enlaire, el temps es para i tot està bé.
Sempre vaig pensar que no era una estrella a desitjar però al teu costat borro tot pensament i em sento especial. Mai vaig sentir que escollis jo a l'home, sempre vaig deixar que em conquistessin i m'ensarronessin amb bones paraules fins al punt de trobar-me per sorpresa al gripau que portaven dins.
Busco un home que em respecti, que em cuidi, que em digui bon dia bonica pel matí, que em faci notar en aquest món tan estrepitós que hi ha algú al meu costat que em fa sentir en pau, que em compren i lluita al meu costat.
Potser sempre vaig somiar amb tu i no em vaig donar compte.
